Aquí teniu el Manifest 8 de Març redactat entre els grups i entitats de dones que estem participant en la Comissió 8 de Març d'enguany.

Us demanem el vostre suport i la participació en la seva difusió.

MANIFEST

MANIFEST 8 DE MARÇ 2004
GUERRA, VIOLÈNCIA, PRECARIETAT LES DONES DIEM PROU!
De nou entre nosaltres el 8 de Març, un dia que volem continuar omplint de dones, de pensaments, d’idees, de fets, de procedències i de realitats diverses, i alhora amb una mirada comuna posada en els desitjos de fer possible una vida diferent,
més agradable, on tinguin cabuda totes les persones i totes les diferències basades en el respecte i l’empatia. Una vida que posem davant les guerres i la violència i que defensem a través del diàleg i les paraules, dels fets que dia a dia construïm.
En els conflictes o les guerres es fereixen i maten les persones, i les dones, sovint, som utilitzades com a botí de guerra. Es destrueixen nuclis familiars, es trenca el consens entre grups socials, el present i el futur es deformen.
Per això denunciem la política dels governs imperialistes, encapçalada per l'Administració Bush, i dels seus incondicionals, com Aznar, que continuen
potenciant l’ocupació per la força de les armes sobre la població iraquiana; de la mateixa manera que no podem oblidar que vora 50 països d'arreu del món es troben en la mateixa situació.
Existeix, a més a més, una violència específica contra les dones, la violència de gènere, que s'ha emprat com a instrument per mantenir la discriminació, la desigualtat, les relacions jeràrquiques i el poder dels homes sobre les dones. Una violència quotidiana contra les dones davant la qual denunciem les actituds i la impunitat d’alguns sectors de l'Església i del poder judicial, que culpabilitzen les dones i en alguns casos provoquen més violència.
Una altra forma de violència és la precarietat, que deteriora la qualitat de vida de les dones. Cal tenir present que a Catalunya les dones som la part de la societat que suporta la taxa d'atur més elevada.
Precarietat que afecta les dones joves, que veuen com les seves expectatives i il·lusions passen a convertir-se en pura anècdota i esdevenen excedent en el mercat laboral.
Precarietat que pateixen amb més intensitat les dones d'altres cultures, que vénen de lluny, com les dones immigrades, o que són a prop, com les dones gitanes.
Precarietat que viuen les dones grans, que són excloses per no estar dins dels paràmetres de la globalització econòmica, les dones amb discapacitats, a qui no deixen demostrar les seves capacitats, les dones vídues, a qui no es permet viure amb autonomia i dignitat…
... I perquè la violència es construeix, també sabem que cal buscar eines i estratègies per educar persones que aprenguin a dialogar i a resoldre els conflictes de manera no violenta. L'educació i el seu paper en les noves realitats passa per tenir en compte el treball de les dones en els diferents àmbits, passa per repensar la coeducació, és a dir, canviar l'escala dels valors que encara sustenten la
violència, per incorporar el saber i les experiències de les dones en els currículums, per reconèixer la nostra tasca.
Per tot això, les dones, aquest 8 de Març, demanem:
Que es prevegi una política de gènere en els pressupostos del Govern estatal i en els de Catalunya. Des d'aquí exigim que bona part dels
recursos de les administracions públiques es dediquin a l'eradicació de la violència contra les dones.
El reconeixement dels drets de les dones immigrades, la concessió de permisos de treball i residència, independentment del seu estat civil.
El reconeixement del dret d'accés al treball en igualtat de condicions de totes les dones d'altres cultures i ètnies.
LES DONES CONTINUAREM DEFENSANT UNA PAU JUSTA, CONQUERIDA A TRAVÉS DEL DIÀLEG, REPARTINT EL TREBALL I COMPARTINT LA VIDA.
PROU VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES, PROU GUERRES. PERQUÈ EL FEMINISME ÉS, I SEGUIRÀ SENT I EXISTINT.

(Si doneu suport al manifest, envieu un e-mail a la Comissió 8 de Març)
CORREU
CA LA DONA