Recorregut de Najat el Hachmi pel Raval
Avui es presenta al Gran Teatre del Liceu, la novel·la guanyadora del premi Ramon Llull, L'últim patriarca, de Najat el Hachmi, una escriptora catalana nascuda al Marroc, tal i com ella es defineix.
El llibre ja està a les llibreries i l'editorial Planeta el presentarà avui, 5 de març, al Saló dels Miralls del Gran Teatre del Liceu.
Al Periódico de Catalunya d'avui hi ha un resum del recorregut pel barri del Raval de Barcelona, que va fer Najat el Hachmi, el 4 de març, acompanyada del periodista del diari, Ernest Alós.
RECORREGUT PER DIFERENTS ESPAIS DEL BARRI DEL RAVAL EL procés de creació del llibre fou repassat per l'autora a través d'una passejada per un Raval que compta amb escenaris per on podrien circular els protagonistes del llibre.
L'INSTITUT: La ruta amb Najat el Hachmi comença a l'IES Miquel Tarradell, un dels centres de secundària amb més alumnes immigrants de Barcelona. L'institut és, per la protagonista de la novel.la, "un espai de llibertat". Entren nenes per la porta amb mocador. "El que és un drama és que una nena no vagi a l'institut, que se la privi d'accedir al que li permetrà ser crítica amb el món i que pugui decidir. Que vagi amb mocador és secundari".
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS: A pocs metres hi ha la Casa de Convalescència, seu de l'Institut d'Estudis Catalans. La capella del segle XVII, amb reixes perquè homes i dones seguissin la missa des de sales separades. El seu comentari, evident: "Mira, com funcionen les mesquites". La protagonista del llibre s'agafa al Diccionari i el llegeix per ordre alfabètic. Descobreix un món i una literatura. Amb Rodoreda al capdavant. De fet, el pare de la seva novel.la cria coloms, igual que el Quimet de La plaça del Diamant.
LA BOQUERIA: Pròxima parada, la Boqueria. La novel.la no es recrea en l'exotisme gastronòmic. "He intentat fugir tant com he pogut d'aquelles novel.les que descriuen una realitat cultural a qui la desconeix: per a això ja hi ha els llibres d'antropologia o gastronomia". Als seus personatges els repel.leix el porc (¡van a parar a Osona!) i creuen que el consum d'aquesta carn explica la lletjor de molts autòctons. "Tenen prejudicis. És que la ignorància és a tot arreu".
LA RAMBLA: Davant del Liceu, on es presentarà avui el seu llibre, els escocesos del Celtic beuen molta cervesa. Com el patriarca del llibre, que beu alcohol i es passa les tardes mirant pel.lícules de Bud Spencer i Terence Hill. "¿Què hi ha en aquestes pel.lícules? Violència banalitzada. A un personatge com el meu és clar que li han de tirar. I en situacions de canvi hi ha moltes incoherències. La referència a la cultura d'origen només és una excusa, es decideix què interessa i què no. Beure no té tanta importància, després pots penedir- te'n i convertir-te en un assidu de la mesquita. Jugar amb l'honor de la família és una altra cosa...". Davant del Liceu, propaganda electoral de CiU, que juntament amb el PP ha utilitzat la immigració en campanya. "Necessiten un boc expiatori a qui carregar totes les culpes. Aquesta gent parla dels immigrants i no han vist un immigrant en sa vida. Si això fos un país democràtic de veritat, hi ha coses que diuen que serien perseguides perquè són d'un racisme impressionant". A Vic va veure néixer el fenomen de Plataforma per Catalunya. "Hi ha opcions polítiques que no es diferencien gaire d'Anglada. I ara ja ni intenten dissimular-ho. Com que parlen de persones sense pes electoral, poden dir el que vulguin. Si de tot en té la culpa l'immigrant, el polític no necessita assumir cap responsabilitat. Estan jugant amb foc".
CARRER DE L'HOSPITAL. Passem pel carrer de l'Hospital. La mesquita dedicada a Tariq bin Ziyad, pioner berber de la conquista islàmica d'Espanya, i el restaurant Mediterráneo, que està regentat per rifenys. A l'entrar, és l'única clienta. Entre els personatges de la novel.la, les dones marroquines no tenen nom. I la mare viu tancada al pis, aïllada per la llengua. "Al Rif, quan un home parla de la seva dona, mai fa referència al seu nom. Però això està canviant, té data de caducitat també allà". Al tornar, adverteix: "No vull que es digui que la meva novel.la és feminista. No vull que sigui bandera de res".
Podreu trobar la noticia íntegra al següent Enllaç
Afegeix un nou comentari