Després de dos anys de convivència i lluita, el dia 9 de febrer foren desallotjades les casernes de Sant Andreu. Una nova injustícia per part de les administracions.

Els cops de les masses i el soroll de les excavadores despertaren els habitants de les casernes, altres ja havien sortit a treballar i quant tornaren trobaren les seves pertinences (entre elles algunes d'insustituïbles, com documentació, permisos etc) sepultades sota les runes, altres ja no tornaran per por a ser detingudes.

El desallotjament es realitzà de forma inhumana i cruel, les víctimes foren tractades amb menyspreu i fredor per part de la policia i la Creu Roja. El cinisme continuà a la roda de premsa de les tres administracions (delegació del govern, generalitat i municipal), membres de tres partits, entre ells els que es declaren d'esquerres, calificaren l'operació d'èxit, mentre que un nombre indeterminat de persones quedarà al carrer, ja que les xifres oficials estan al voltant d'una viutantena de persones, quant el cens realitzat per Metges Sense Fronteres i Papeles para Tod@s ronda les cent cincuanta.

Les persones acollides disposen de dues setmanes d'estança a pensions, els sense papers han estat confinats a la responsabilitat de Creu Roja (cap garantia) que segons l'adminisració facilitarà la seva inserció en "l'economia submergida"quedant en situació laboral "al·legal" a l'espera de que sel's apliqui la llei d'estrangeria.