En el número 20 del carrer Arc de Teatre hi ha la copisteria d'en Khavid Mughal, però ell no es dedica sols a fes fotocòpies sino que escriu i edita l'únic diari en urdú que circula per Barcelona:
El Mirador de los inmigrantes.
Reproduïm un article aparegut en el Periodico de Catalunya.

Número 20 del carrer de L'Arc de Teatre : "Copistería" , es llegeix al rètol que corona la porta del local.
Darrere del taulell hi ha Khavid Mughal i la coneguda congregació de fotocopiadores. Khavid, però, no es passa tot el dia atenent el negoci. Darrere de la cortina que hi ha al fons del local s'obre un petit saló
amb una taula i una màquina d'aigua. Parets destenyides, decoració nul.la. Per l'escala que porta al segon nivell s'accedeix a un passadís amb un parell de portes als costats. De la primera habitació en surt una simfonia de forts roncs, masculins. Al fons, a la part més allunyada de la copisteria, del carrer i probablement de tot, hi ha el despatx privat de Khavid. L'ordinador que descansa sobre la taula és, amb tota seguretat, un dels poquíssims que hi ha a Barcelona que permeten escriure en urdú, la llengua tradicional del Pakistan.

Ajuda a la integració
Gràcies a un programa especial que ha instal.lat a la màquina, Khavid escriu i edita l'únic diari en urdú que circula per Barcelona: El Mirador de los inmigrantes. "Va ser una idea que se'm va acudir fa uns quatre anys, una mica perquè la comunitat pakistanesa estigui informada i una mica també per ajudar a la integració", diu.
Al llarg de la setmana, tarda rere tarda, Khavid deixa d'atendre la copisteria i es tanca a la petita habitació a escriure. Com que és al mateix temps el director i l'únic periodista en plantilla, poques vegada
es pot permetre el luxe de la producció pròpia: la majoria de les notícies estan extretes d'altres mitjans de comunicació. El criteri, de vegades, és tan xocant com sensat: "De tant en tant veig a la tele notícies que no entenc del tot, així que m'imagino que altres pakistanesos tampoc les deuen entendre. Per això les poso al diari".
Cada divendres, Khavid envia la publicació a una impremta de Sant Adrià de Besòs, i cada dissabte, sagradament, les sis pàgines d'El Mirador de los inmigrantes arriben a restaurants i cases de famílies pakistaneses a Barcelona. "Sis que poden ser vuit --explica Khavid--. Ara mateix estic mirant si puc augmentar les pàgines".
La tirada és tan escassa com s'espera d'una publicació feta més o menys a corre-cuita --2.000 exemplars--, però això no ha impedit que la fama d'El Mirador ja superi no només les fronteres del Raval, casa de la comunitat pakistanesa de Barcelona, sinó les de la mateixa ciutat. La publicació té subscriptors a València, Madrid, Màlaga i Logronyo.

Periodista a Lahore
Escriure, editar, maquetar: res de tot això és estrany per a Khavid, que abans de venir a Barcelona, fa vuit anys, treballava de periodista en el diari de Benazir Bhutto a la ciutat de Lahore. Però ara és alguna cosa més. O alguna cosa diferent, almenys. "En realitat, m'agrada assumir això del diari com un pont entre cultures", afirma.
Per això, tot i que és l'urdú la llengua que hi predomina, també hi ha textos en català i en castellà. Tots han estat escrits o reescrits a la
petita habitació del fons, just al darrere dels roncs.