Els kurds de l'Iran després de la victòria dels conservadors per part de Joan Salicrú (Periodista i membre del CIRK, Centre de Informació i de Recerca del Poble Kurd)

Passe de vídeo: El dilema Kurd (Programa 30 minuts)

El juny de 2005 els iranians escollien per una majoria aclaparadora un nou president: Mahmud Ahmadinejad, pertanyent a la branca més radical del règim dels aiatol·làs, que des de la seva arribada al poder el 1979 amb la caiguda del Xà ha reprimit amb mà de ferro les demandes dels sis a vuit milions de kurds que viuen a l'Iran, a la zona fronterera amb Iraq i Turquia. Pocs dies després, el 2 de juliol, el diari austríac Der Standard publicava un reportatge segons el qual les autoritats d’aquest país estaven investigant proves que suggerien que Ahmadinejad havia tingut un destacat paper en els assassinats, perpetrats el 1989 a Viena, d’un líder kurd iranià exiliat i de dos polítics kurds més de l’oposició.

Només cal retenir aquesta dada per imaginar que, més enllà de la veracitat de les acusacions, el nou líder iranià no és un gran partidari dels drets dels kurds. Ahmadinejad, tot i ser el primer president no clerical de Iran en 25 anys, és un home d’estricta obediència al règim i porta molt temps treballant en algunes de les institucions més conservadores del país, fermes partidàries d’assimilar els membres d’aquesta ètnia que habiten al nord-oest del territori. Una faceta no estranya en una revolució de caràcter marcadament nacionalista com la que va protagonitzar l'aiatol·là Khomeini, tot i que els kurds han pogut tenir mitjans de comunicació en la seva llengua i presència al Parlament. Per si fos poc, a diferència de Turquia i l’Iraq, a l’Iran els kurds són perseguits tan bé pels dirigents xiïtes justament per pertànyer a l’altra branca de l’Islam, el sunnisme. Una situació ben galdosa que només té històricament una dada favorable: la comunitat kurda de l’Iran ha estat l’única part d’aquest poble que ha aconseguit formalitzar –encara que fos només per un any, el 1945- un estat propi, l’anomenada República Independent de Mahabad, a la sortida de la Segona Guerra Mundial.