BARRAQUES DE PEDRA SECA DE SUBIRATS
Presentació
Tipologia de les barraques a Subirats
Inventari
Enllaços a d'altres webs de pedra seca
Contacte
TIPOLOGIA DE LES BARRAQUES A SUBIRATS
S'entén per construccions de pedra seca aquelles en que l'únic material emprat es la pedra, sense utilització de cap element d'unió o cohesió entre si, argila, morter, calç, fang, ni ciment de cap mena. Les pedres s'encaixen entre si gràcies a la seva forma, que no ha estat mecanitzada prèviament i es col·loquen falcant·les amb d'altres de petites.
Les parets de la construcció es fan mitjançant un parament interior i un altre exterior. L'espai restant entre els dos es reomple de pedruscall.
La barraca tipus que trobem a Subirats té unes característiques bàsiques molt definides:
La planta es circular. Té les parets lleugerament atalussades, amb forma troncocònica. Sempre es tracta d'una sola unitat. Algunes tenen al seu voltant recers, paravents o estan parcialment adossades sobre la paret d'un marge. Entre les parcialment o totalment adossades hi ha totes les possibilitats. Algunes presenten terrasses de pedra sobrera per un o més costats, que no son pròpiament contraforts, perquè no estan obrats, encara que la seva funció es similar.
El portal es únic, en forma rectangular. Alguns amb lleugera tendència troncopiramidal. El portal s'orienta a migdia i originalment sense cap mena de porta. La llinda del portal es de llosa plana, sigui senzilla o doble. En el cas de la doble, la peça superior es més petita i fa la funció d'arc de descàrrega del portal. La distancia vertical entre les dues unitats es variable i fins i tot, nul·la. L'espai pot estar buit, permetent la visió entre l'interior i l'exterior o reomplert de pedres.
Els muntants del portal contenen les pedres de major mida del conjunt. No s'observen mènsules.
El sostre es cònic, amb pendent molt més plana que el tronc. La transició de pendent del tronc a la coberta es fa bruscament, sense cèrcol a la espatlla. La superfície superior està recoberta de pedruscall o bé de terra on hi creixen herbes silvestres o s'hi planten lliris . Aquests lliris, amb les seves llargues arrels, compacten la terra, evitant que els agents atmosfèrics la esmicolin, i en definitiva, eviten l'entrada d'aigua a l'interior.
L'interior es d'una sola estança, plana, sovint lleugerament inclinada cap a l'exterior i lliure de tota estructura. L'espessor de la paret al nivell del portal es relativament gran. L'alçada útil al centre es proporcional a la estatura humana. A les parets interiors hi ha cocons i/o fornícules en distribució, mides, i quantitats variables. Hi pot haver petites finestres o obertures per ventilació o guaita cap a l'exterior, sempre de petites dimensions, alguna de les quals presenta una petita llinda exterior.
La coberta es del tipus falsa cúpula, per aproximació de filades de lloses. El centre es una llosa gran. Quan son dues lloses, en alguns casos, una d'elles pot ser desplaçable per afavorir la sortida de fum.
Aquestes son les característiques típiques; a les fitxes individuals es fan constar les excepcions a les normes.
Hi ha tres unitats (B08, B28, F10), construïdes amb la mateixa tècnica que la resta, però amb la planta més reduïda. Les anomenem aixoplugs.
La majoria de barraques tenen esllavissaments de major o menor entitat. Sempre ens referim al parament exterior. Si afecta també al parament interior, estem parlant de danys de gran importància.
A les fitxes de l'inventari, no es fan constar els croquis de les plantes, perquè seria una continua repetició de plantes rodones, amb escàs interès.