BARRAQUES DE PEDRA SECA DE SUBIRATS

                                                               INVENTARI

La nostra dèria per la pedra seca ve de lluny. L'Araceli, filla d'Ordal, de tota la vida que havia vist barraques per el terme. Això, combinat amb la nostra afició a l'excursionisme, va motivar que anéssim fent fotografies de les que ella coneixia i les que ens trobàvem en els nostres recorreguts a peu.
 
Quan a l'any 2002 l'Araceli era regidora de Cultura de l'Ajuntament de Subirats, va pensar en fer el calendari municipal del 2003 amb el tema de les barraques de pedra seca que es troben repartides per quasi tots els nuclis del municipi de Subirats. Va escollir entre les fotografies fetes anteriorment i en vàrem fer de noves entre les que ens faltaven, constatant que n'hi havia moltes més de les que ens pensàvem. El calendari va tenir molt bona difusió entre la gent afeccionada a les construccions de pedra en sec i va despertar diverses iniciatives a nivell municipal.


La idea de fer un inventari seriós estava escrita. Ja no n'hi havia prou amb tenir mentalment localitzades les barraques al bosc i fer-ne fotografies, calia fer un treball de camp a fons i prendre moltes dades. Això va requerir molts mesos de feina, recórrer sistemàticament tots els racons del municipi, parlar amb gent coneixedora en detall del territori i capaç de localitzar-nos les unitats que no coneixíem, etc.

Publicar un inventari a traves d'una pàgina web presenta l'avantatja de la seva flexibilitat. Precisament, un inventari es caracteritza per no tenir d'estar mai formalment tancat. Es modificable, normalment en el sentit d'ampliació, però també per als canvis de criteri que l'experiència imposa. Una pàgina web es quasi gratuïta per a qui l'escriu i per a qui la consulta.  Encoratgem als afeccionats a la pedra seca que no disposin de recolzament oficial, com es el nostre cas, a utilitzar aquest mitjà de comunicació.


Mapa del municipi amb els sectors


A hores d'ara, l'inventari el componen 159 barraques en relatiu bon estat. Es tal la densitat de vegetació de molts boscos del municipi, que es més que probable ens en hagin quedat per localitzar. De fet, n'hi ha diverses que no son visibles fins que s'està al davant mateix del portal. Demanem la col·laboració dels veins de Subirats, per tal que es posin en contacte amb nosaltres si en troben a faltar a l'inventari alguna que coneguin. 

La distribució de les zones de treball en sectors, s'ha fet amb criteris de simplificació. No ocupen la totalitat del municipi, perquè hi ha amplies zones on no hem trobat cap barraca. Si es fessin troballes futures en aquestes zones, es podrien crear nous sectors. Podríem detallar els límits exactes, però segurament es més pràctic un resum dels nuclis de població i sectors del municipi que engloben.
Cliqueu als enllaços per veure els mapes dels sectors i cada fitxa individual.

A - Sant Pau - Lavern 
    MAPA SECTOR A
    Barraques: A01, A02, A03, A04, A05, A06, A07, A08, A09, A10, A11, A12, A13, A14, A15, A16

B - Can Rossell - Urb. Can Rossell - La Bardera - Can Bou
    MAPA SECTOR B
    Barraques: B01, B02, B03, B04, B05, B06, B07, B08, B09, B10, B11, B12, B13, B14, B15, B16, B17,                       B18, B19, B20, B21, B22, B23, B24, B25, B26, B27, B28

C - El Pago - Can Docte - Can Vidal - Can Ros - Castell de Subirats
    MAPA SECTOR C
    Barraques: C01, C02, C03, C04, C05, C06, C07, C08, C09, C10, C11, C12, C13, C14, C15, C16, C17,                   C18, C19, C20

D - La Muntanya Rodona - sector del Fondo dels Vidriers
    MAPA SECTOR D
    Barraques: D01, D02, D03, D04, D05, D06, D07, D08, D09, D10, D11, D12

E - Can Revella - Can Parellada - El Maset - sector de la Serra del Pi del Molló
    MAPA SECTOR E
    Barraques: E01, E02, E03, E04, E05, E06, E07, E08, E09, E10, E11, E12, E13, E14, E15, E16, E17,                       E18, E19, E20, E21

F - sector Sud d'Ordal
    MAPA SECTOR F
    Barraques: F01, F02, F03, F04, F05, F06, F07, F08, F09, F10, F11, F12, F13, F14, F15, F16, F17, F18

G - sector del Fondo de Mas Granada
    MAPA SECTOR G
    Barraques: G01, G02, G03, G04, G05, G06, G07, G08, G09, G10, G11, G12, G13, G14, G15, G16, G17, G18,      G19, G20, G21, G22, G23, G24, G25, G26, G27, G28, G29, G30, G31, G32, G33, G34, G35, G36, G37, G38,          G39, G40, G41, G42, G43, G44

 

CLAUS PER INTERPRETAR LES DADES DE LES FITXES

Hi ha el sector i el nº de cada barraca.
El nom popular es aquell amb que es coneix entre la gent. Es informal i no te relació necessària amb propietaris ni arrendataris actuals de les vinyes ni altres conreus.

Les lectures de les coordenades UTM estan preses sobre el terreny amb GPS, amb una precisió que oscil·la entre els 5 i 9 metres, depenent del sector de cel disponible verticalment sobre el punt. El fus de zona es el 31 i la banda, la T.
Els mapes de referència son els 1:5.000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, que son els mes precisos per localitzar les unitats sobre el terreny. Del mateix institut, n’hi ha també a escala 1:10.000 i 1:50.000. Per representar al web els mapes dels sectors, han resultat útils els fulls 1:25.000 del Mapa Topográfico del Ministerio de Fomento.

Les mides estan preses amb cinta mètrica i expressades en cm. Cal tenir en compte que les mesures d’amplada i fondària exteriors d’una construcció rodona es fan per projecció visual, amb el corresponent error. L’alçada total esta estimada, evitant pujar-hi mai al damunt, per evidents motius de seguretat personal i conservació de les construccions en estat precari.

La posició pot ser aïllada, adossada (a un marge, paret o altre construcció) o bé integrada. Entre les  adossades parcialment o totalment, hi ha tots els casos intermedis. La cornisa es el punt on canvia el pendent entre el lateral i el sostre.

Els afegits solen ser paravents (senzilles parets d’alçada variable, generalment per evitar el vent del nord), terrasses de pedra sobrera (que no son estrictament contraforts, perquè no acostumen a estar obrats, però hi fan una funció similar) o d’altres.

L’orientació del portal esta mesurada amb brúixola de bany d’oli, fent la lectura de dins cap enfora. Com que la majoria d’unitats tenen el portal en direcció a migdia, les lectures solen voltar els 180º. El gruix de la paret s’ha mesurat a l’esquerra del portal i a mitja alçada d’aquest.
Les mides de les llindes simples s’expressen en ample x alçada x fondària. En les dobles, se citen primer les mides de la llinda inferior, seguida de les de la superior i la distancia vertical entre les dues. La fondària de la llinda superior, sovint no es visible.

A l’interior es mesura la mida aproximada del o dels blocs de tancament de la falsa cúpula, si son prou rellevants.
L’alçada màxima sempre es al centre.
Es detalla la quantitat d’elements interiors lítics, cocons, fornícules i espitlleres o finestres de cada unitat. La seva mida no es fa constar per ara a les fitxes individuals, encara que estan tots mesurats.

Les fotografies es presenten a baixa resolució, per tal de controlar el pes de la pagina web.
 

ESTAT DE CONSERVACIÓ
 
Aquest inventari s’ha fet amb criteris restrictius respecte a l’estat de conservació de les construccions i considera tant sols les estructures en bon estat, valorant la pràctica impossibilitat de refer les que tenen danys importants, especialment en els seus dos elements estructurals bàsics: el sostre de falsa cúpula i el portal. Les unitats que tenen enfonsats aquests dos elements, no s’han tingut en compte. Es publiquen les fitxes complertes amb fotografia de totes les unitats considerades

AGRAÏMENTS

Per elaborar aquest inventari hem disposat de la dessinteresada ajuda de diverses persones del municipi. Des d'aquí els hi volem agraïr.
En Josep Domingo, de Sant Pau, en Josep Catasús, de Can Rossell i l'Andreu Augé, d'Ordal, ens han mostrat barraques de molt difícil localització.
En Jaume Vendrell (fill), cosí de l'Araceli, ens ha guiat per la seva propietat del Fondo de Mas Granada d'Ordal.
Amb en Carles Veneros, d'Ordal, hem compartit hores d'intercanvi de coneixements i també esgarrinxades.
De la Rosa Vendrell, de Sant Pau, admirem les seves inesgotables iniciatives.
Amb el Grup Crestabocs, d'Ordal, compartim l'afició per la natura del nostre entorn.